Català
VidaCaixa Blog

Aigua de mar, font de salut (i controvèrsia)

Aigua de mar, font de salut (i controvèrsia)

S’acosta l’estiu i, amb aquest, els dies de platja. En aquestes dates rebem moltes alertes sobre com protegir la pell del sol, però també volem parlar de la cara positiva de la moneda: els beneficis per a la salut de l’aigua de mar. “L’aigua de mar cura tots els mals de l’home”, deia Eurípides, i sembla que la ciència dóna la raó al savi grec.

Aquesta substància “té tots els elements de la taula periòdica, tots els que fa uns 4 mil milions d’anys van donar origen a la vida al planeta Terra”, ens subratlla la doctora Maria Teresa Ilari, directora de la Clínica Santo Domingo a Nicaragua, amb més de deu anys d’experiència en tractaments amb aigua de mar.

Aquesta riquesa mineral dóna a aquest element una infinitat de propietats. Potser la més coneguda entre vosaltres és el seu efecte antibiòtic, ideal per accelerar la cicatrització de ferides. A diferència de l’aigua dolça que podem trobar en rius o llacs, l’aigua de mar conté zinc, iode i potassi, tots tres molt beneficiosos per a la pell.

Associem també fàcilment el mar amb la relaxació. L’aigua salada facilita que el nostre cos es mantingui flotant i el iode ajuda els nostres músculs a relaxar-se, de manera que deixar-se dur pel vaivé de les onades pot ser una bona teràpia en ple procés de recuperació de determinats tipus de lesions.

Els beneficis del mar es multipliquen si ens fixem en tots els elements que trobem a la platja: el sol i l’aigua salada són una combinació que, en la mesura justa, suposen un gran remei per a la psoriasi. De la mateixa manera, un passeig per la riba quan el sol declina té un efecte relaxant evident; però s’hi suma el detall que fer aquestes passes descalços exfolia la pell dels talons, gràcies a la textura de la sorra moguda per l’aigua.

La controvèrsia: aigua del mar, beure’n o no beure’n?

La doctora Ilari és una de les grans defensores dels beneficis d’ingerir aigua marina. “He vist curacions de casos d’hipertensió arterial, diabetis, certes insuficiències renals, malalties del tub digestiu, artritis i reumatismes de diferents tipus”, explica. Ella prescriu extreure l’aigua d’una platja neta, sense desembocadures de rius ni aigües residuals, recollir-la directament i deixar-la reposar perquè la sorra es dipositi al fons. “Els microbis patògens no són viables a l’aigua marina, ja que per osmosi i altres mecanismes s’inactiven i moren”, diu a aquells que dubten que beure’n directament sigui bo. “Ho comprovem quan portem a analitzar l’aigua al Ministeri de Sanitat nicaragüenc, que la declara potable i apta per al consum humà”, afegeix.

Això no obstant, la seva posició no és acceptada unànimement. El doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, Daniel Closa, apunta que “l’aigua del mar no millorarà la desnutrició perquè els continguts que té en nutrients són irrisoris i irrellevants”, i afegeix que “els virus o altres microorganismes no moren pel fet de ser al mar”.

Segons Closa, el més important és la quantitat de sal. “L’aigua de mar en té molta més i això la converteix en no potable. Diluir-la en un terç pot ser encertat, però només en alguns mars perquè no tots són iguals. Certament, l’aigua de mar pot ser molt bona per cuinar perquè porta la sal incorporada i és una sal que conté iode, però això és tot”, assenyala.

La majoria de persones que aconsellen el consum d’aigua marina posen com a condició que aquesta es tracti mitjançant el protocol establert al segle xix pel biòleg francès René Quinton. Segons ell, un cop recollida l’aigua de les platges, aquesta ha de ser transportada en camions frigorífics fins a les instal·lacions del laboratori, on és analitzada, barrejada amb aigua fontana, microfiltrada en fred i envasada. Juan Alberola, director farmacèutic dels Laboratoris Quinton, apunta que “la ingesta d’aigua de mar aconsegueix equilibrar l’organisme, ja que regenera les cèl·lules i els retorna la vitalitat”. Així ho va demostrar un estudi de la Universitat d’Alacant, segons el qual l’aigua de mar activa el sistema immunològic i reforça l’organisme.

Tant si esteu convençuts o no de beure’n en el seu estat més natural, sens dubte podeu gaudir dels seus molts altres beneficis. Com va dir l’escriptora danesa Isak Dinesen, “tot es cura amb aigua salada: la suor, les llàgrimes i el mar”.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.