Català
VidaCaixa Blog

Ets un bon company de feina?

Ets un bon company de feina?

S’acaba l’agost i comença l’adaptació a la feina i la rutina. Canviem lleure per responsabilitats, amics per companys de feina. Passem amb ells més de vuit hores diàries. Són les persones amb qui més convivim, juntament amb la família. Però no sempre són fàcils aquesta mena de relacions, en les quals es barregen personalitats i valors diferents. La major part de les vegades ens considerem més víctimes que botxins, però quan una relació no funciona, cal analitzar les dues parts. Estàs sent tu un bon company de feina? Ets un facilitador?

Un bon company de feina:

Pregunta, no mal interpreta

En una relació personal incòmoda es tendeix a mal interpretar. Passa en les relacions de parella i també en les laborals. Quan tenim un conflicte amb algú, pensem que tot el que fa o diu té la intenció de fer-nos la guitza. Aquestes interpretacions no solen consultar-se, ni es demanen explicacions, de manera que la resposta pròpia acostuma a anar en la mateixa direcció. Si interpretes que això ho fa per molestar-te, acabes responent amb agressivitat, tornant-t’hi o fent la guitza. I entre una interpretació i una actuació, entreu en un cercle viciós sense sentit.

S’interessa pel benestar de l’altre

Els companys de feina són persones que tenen els seus problemes, les seves pors, les seves inseguretats. Donar-los suport és de bona persona, preguntar per la seva vida amb prudència és de bona persona, tenir-hi detalls és de bona persona.

No roba idees

Si hi ha una cosa que dóna valor a un professional són les seves idees. Hi ha molts lladres d’idees. Quan en robes, perds el respecte a la lleialtat, al treball en equip i a la confiança. A més, indica de tu que no ets prou valuós per aportar tu les teves. Ningú no sabrà de què ets capaç perquè aportes les d’altres. Ni tan sols tu ho sabràs. Un company honest anomena l’autor de la idea i reconeix el seu mèrit. Sense més.

Facilita informació

Quan et falta informació no pots ser eficaç en la teva feina. Hi ha companys tòxics que limiten la informació als altres perquè això els dona poder. La informació és poder. Si competeixes amb algú que es troba en desavantatge, hi tens molt a guanyar a nivell professional, però molt a perdre com a persona. Tard o d’hora, el teu company s’assabentarà de la teva poca professionalitat i insana competitivitat i tindràs un enemic més en comptes d’algú que pot cooperar amb tu.

No defuig la seva responsabilitat sabent que ja hi ha algú que se n’ocuparà

El bon company té un locus de control intern, és a dir, es responsabilitza dels seus èxits i dels seus fracassos, i a més treballa en equip col·laborant amb la seva part. Un dels desavantatges de treballar en equip és que hi ha gent que pensa que els altres li resoldran la feina.

Té detalls

Tenir detalls vol dir ajudar, oferir-se a l’altre, interessar-se pel ritme de feina, per la seva família, per la seva salut. Portar cafè sense que vingui a tomb. En definitiva, facilitar la feina als altres des de l’honestedat i no pas des de l’interès. No mesuris, no comparis, no pensis que l’altre no té detalls amb tu. Algú ha de començar la cadena de la benevolència. Què per què has de ser tu? Perquè estàs llegint aquest article i el teu company, no.

Posa límits amb educació

A la feina no tot encaixa, no tot és perfecte. Tenim valors diferents, diverses prioritats i urgències. Així doncs, de tant en tant cal negociar, dir que no i prioritzar-se un mateix. Però fins i tot això es pot fer amb amabilitat. Tenim l’estrany costum de posar límits des de la ràbia i l’empipament, sense adonar-nos que així augmentem la probabilitat que rebutgin la nostra proposta o se la prenguin malament. Procura ser amable amb les teves demandes o quan hagis de rebutjar una petició. Ser amable és utilitzar un to de veu conversacional, somriure, donar les gràcies, demanar les coses si us plau, fer una cara amigable. Res que requereixi un màster.

Dona la cara pels altres

Si ets capaç d’això, ja ets un bon company consagrat. Tot Espanya va aplaudir i lloar l’heroi del monopatí espanyol que es va enfrontar als terroristes que van cometre l’atemptat al juny a Londres. Es va abraonar contra ells perquè estaven apunyalant una altra persona. D’això se’n diu honor, valentia, ciutadania, donar la cara per qui pateix. Sí, a Ignacio Echevarría li va costar la vida, però quina lliçó de vida ens va donar a tots.

La bona convivència augmenta els nivells de satisfacció i felicitat a la feina. Pel temps que hi passem, val la pena entrenar-nos per ser uns grans companys.

 

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.