Català
VidaCaixa Blog

Bon Nadal i bones sobretaules

Bon Nadal i bones sobretaules

Un factor estressant del Nadal és l’obligació de passar temps íntim amb persones que no et cauen bé, que són tòxiques i que t’estressen. La família obliga. Si un pogués triar, no tindria aquell cunyat o aquell sogre compartint un moment en què s’enalteixen valors com la bondat, la família o la unió. Però molta gent es veu en la situació d’haver de declinar el que li ve de gust en funció d’unes normes, obligacions socials i familiars, que els empenyen a compartir el seu temps amb els qui estan incòmodes. Ho fan per la mare, per la parella, perquè els nens tinguin l’experiència de passar un Nadal en família o pel motiu que sigui. Normalment, el motiu que t’empeny a fer-ho acostuma a ser més poderós que la raó per la qual no hi aniries. Així funciona la vida, prenem decisions que ens obliguen també a fer renúncies. Renuncies a la teva completa pau interior i t’exposes a córrer el risc de perdre el control i a no estar còmode en una celebració de la qual t’encantaria poder gaudir més.

Amb aquests consells no podràs defugir la situació si has decidit viure-la, però sí que podràs passar una estona millor.

  1. No anticipis el que no vols viure. La ment troba el que busca. En psicologia hi ha un terme que ho defineix: profecia autocomplerta. Si no vols discutir, no pensis abans de la celebració: “Ja veuràs com avui em discuteixo amb el cunyat. És que sempre genera tensió en qualsevol trobada, n’és un especialista”. Quan anticipes que pot passar alguna cosa desagradable, la ment es prepara per buscar senyals, detalls, informació que reafirmin la teva teoria. Així doncs, tan bon punt faci un comentari irònic, tu pensaràs: “Veus, ja comença”, i només estaràs pendent de les coses negatives. En canvi, si té un moment educat, amable, no seràs capaç de percebre-ho perquè la teva ment només està centrada a trobar allò que et desagrada de la persona. També passa quan anticipem les coses positives.

  2. El que sigui controlable, sota control. Tot el que allunyis de la improvisació et farà sentir segur. Quan un comentari d’algú que no ens cau especialment bé ens enxampa fora de joc, tendim a perdre l’amabilitat i la serenitat. Però si t’hi anticipes amb la tècnica del condicional, veuràs com algunes situacions no t’agafaran per sorpresa. Per dur a terme la tècnica del condicional prova de completar la frase següent: “Si…, llavors jo…”. Mira el meu exemple: “Si el meu cunyat comença a parlar de política des de la seva posició categòrica i agressiva, llavors jo parlaré del meu running amb la meva cunyada, a qui també li agrada córrer”.

  3. Que diguin el que vulguin, que jo igualment seré amable. Independentment de com estiguin d’alterats, crispar, alegres, passats de copes o d’irònics els altres, si tu ets capaç de respondre amb amabilitat i mantenint-te al teu lloc, després te’n sentiràs summament orgullós. Mentre els altres han cridat, han creat tensions o han fet l’acudit inoportú de torn, tu has estat elegant, sense res que després et puguis retreure o de què t’avergonyeixis. El Nadal i el consum exagerat d’alcohol desinhibeixen el lòbul frontal i, de retruc, les formes, l’educació i els límits. Posa’t com a objectiu no cridar, ser discret i no fer bromes que puguin no ser divertides per a tothom.

  4. No provoca qui vol sinó qui pot. El que facin altres familiars no t’ha d’afectar gens ni mica. Saltar de seguida és cosa teva. Tan senzill com això. Perquè si no entens la provocació com una cosa personal, encara que l’altre ho pretengui, no aconseguirà fer-te sortir de polleguera. Si el teu familiar tòxic treu un tema polèmic sabent que algú saltarà de seguida, però tu decideixes no participar-hi, no anirà més enllà. Però si, per contra, et centres a pensar: “Una altra vegada, com cada any. Però com es pot ser tan inoportú i tan pesat. És que em fa perdre els estreps”, acabaràs mirant-lo amb agressivitat, contestant-li malament, i llavors l’altre haurà guanyat la batalla. Si et pregunta a tu personalment buscant el conflicte, pots respondre alguna cosa tan ambigua com: “Ah, sí. És possible. Ara no ho sé”. I no surtis d’aquest discurs.

  5. Agafa un lloc estratègic. Seu al costat dels agradables, els discrets, els educats o d’aquells amb qui pots mantenir converses sanes, entretingudes i divertides.

  6. No li portis la contrària, no li diguis que s’equivoca, no intentis raonar. Hi ha persones a qui els agrada polemitzar, ho porten a la sang. Per a ells és la salsa de la vida. Així que per més que tu miris d’explicar-te, no aconseguiràs res. Perquè per a ells no és important conèixer el teu punt de vista. No els interessa. Els interessa tenir el protagonisme. El millor que pots fer és deixar-ho córrer. No perds la batalla, guanyes serenitat.

Bones sobretaules a tots!

 

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.