Català
VidaCaixa Blog

Quins són els principals reptes demogràfics als quals s’enfronta Espanya?

Quins són els principals reptes demogràfics als quals s’enfronta Espanya?

Espanya experimenta actualment canvis demogràfics importants i les conseqüències per a la seva economia poden ser de primer ordre.

El creixent envelliment de la població tindrà un fort impacte tant en el creixement econòmic com en el manteniment de l’actual estat del benestar i el futur de les pensions públiques.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Aquestes són les dues principals conclusions de l’article “Els reptes de la demografia a Espanya”, escrit per Maria Gutiérrez-Domènech, del Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, un text que s’inclou en el dossier El repte demogràfic de l’Informe Mensual de CaixaResearch del mes d’octubre del 2015.

Què ens explica l’article? Basant-se en dades oficials exposa les previsions de l’envelliment de la societat espanyola. D’una banda, destaca que “mentre que, l’any 1971, el 8,9% del cens tenia més de 65 anys, el percentatge havia augmentat fins al 17,5% el 2015 i s’espera que se situï prop del 20,0% el 2020”. Així mateix, indica que “la taxa de dependència dels més grans de 65 anys (la proporció de població més gran de 65 anys respecte a la que es troba en edat de treballar, entre els 16 i els 64) passarà del 27% l’any 2013 al 62% l’any 2050”. “L’efecte d’un menor creixement demogràfic i de l’envelliment de la població sobre el creixement econòmic pot ser de primer ordre”, s’assenyala en el dossier.

Quins són els principals reptes derivats dels canvis demogràfics als quals s’enfronta l’economia espanyola? D’una banda, segons s’indica en el document de CaixaResearch, “a curt termini” s’espera un augment de la incorporació al mercat de treball d’individus més grans, “que compensi amb escreix la caiguda de la població en edat de treballar derivada de l’ingrés dels baby boomers en l’etapa de jubilació”. D’altra banda, l’article apunta que, “a més llarg termini”, aquestes mesures “estaran cada vegada més a prop del seu límit, la qual cosa podria comportar un estancament de la població en edat de treballar”.

Un altre dels grans punts de preocupació amb relació a la transformació demogràfica espanyola se centra en com afectarà la sostenibilitat de l’estat del benestar. Principalment en aquest capítol preocupa la sostenibilitat de l’actual sistema públic de pensions espanyol. L’article indica que l’actual sistema de repartiment de pensions pot quedar “tocat de mort” a causa de l’increment previst de la taxa de dependència. A Espanya, “les pensions percebudes pels jubilats durant un període són finançades amb les cotitzacions pagades pels treballadors en aquest mateix període”; vet aquí el problema, quan la societat envelleix i hi ha menys cotitzadors per pagar-los.

pyramid

En aquest sentit és important conèixer a què ens enfrontem de cara al futur. Per aquest motiu s’ha posat en marxa recentment el simulador de jubilació, que calcula els ingressos previstos de qualsevol persona quan es jubili en funció dels ingressos actuals i els estalvis en productes de jubilació, una eina que neix amb l’objectiu d’ajudar a conèixer la diferència d’ingressos entre una partida i l’altra.

Des del Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank es proposa com a part de la solució al problema de l’envelliment “dissenyar un sistema de pensions que adapti la vida laboral als canvis en l’esperança de vida”. És a dir, “la major participació i ocupació de la gent de més edat permetrà compensar, en part, l’impacte negatiu de l’envelliment sobre la població en edat de treballar i contribuirà a mantenir sota control l’augment de la càrrega de la despesa en pensions que suposarà la major longevitat”, assenyala el text.

En aquest sentit, Diego Fariñas, investigador responsable de la Unitat d’Estudis Demogràfics i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), apunta en el blog de VidaCaixa, en el mateix sentit que l’article de CaixaResearch, que “Espanya en els propers 30 anys serà un país envellit, amb una població molt important de gent gran i una esperança de vida cada vegada més alta”. Segons la seva opinió, la majoria de la població estarà “concentrada en zones urbanes, amb despoblació rural, i això continuarà passant en el futur”. Així mateix, Fariñas abona la tesi de la incorporació al mercat laboral de les persones grans. “Les persones més grans de 65 anys hauran de continuar treballant més enllà de l’edat de jubilació actual, encara que sigui a temps parcial. La idea que teníem d’una persona de 65 anys fa 20 anys, ara mateix, en termes de salut, és com la d’una persona que es troba a la cinquantena”, assenyala.

Llegeix també: Jeroen Spijker: “L’actual sistema de pensions públic no serà suficient per mantenir una qualitat de vida adequada en el futur”

També és important subratllar aquí l’opinió d’un altre expert, en aquest cas Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics. “Una persona de 65 anys no serà vella d’aquí a 40 anys. Avui una persona de 50 anys no es considera vella, gairebé es podria dir que és a la flor de la vida. S’està trencant la idea d’associar edat avançada amb un determinat tipus de salut. Si tens 65 anys i ets en un context en què la gent es mor als 70 anys, segurament no t’atreviràs a obrir un negoci. Ara bé, si saps que tens 40 anys per endavant, tot canvia…”

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.