Català
VidaCaixa Blog

Edat de jubilació dels funcionaris: particularitats i informació d’interès

Edat de jubilació dels funcionaris: particularitats i informació d’interès

L’edat de jubilació dels funcionaris té certes especificitats que els diferencien de la resta de treballadors. Vegem quines són.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

El primer que cal tenir en compte és una data: 1 de gener de 2011. És a partir d’aleshores que els nous funcionaris s’inclouen en el règim general de la Seguretat Social, com la resta de treballadors a Espanya. Abans d’aquesta data, els empleats públics es troben dins del Règim de Classes Passives, que té unes característiques especials, entre les quals hi ha l’edat de jubilació. Vegem-ho.

A quina edat em puc jubilar si sóc funcionari abans del 2011? La resposta és als 65 anys, amb l’excepció dels funcionaris dels Cossos Docents Universitaris, els magistrats, jutges, fiscals i secretaris judicials i els registradors de la propietat ingressats abans de l’1 de gener de 2015. En totes aquestes excepcions, l’edat de jubilació queda en els 70 anys.

Si un és funcionari a partir del 2011, està inclòs en el règim general de la Seguretat Social i la seva edat de jubilació és igual a la de la resta de treballadors espanyols. Des del 2013, l’edat de jubilació augmenta progressivament any rere any fins a arribar als 67 el 2027. Aquest 2016, per exemple, per jubilar-se és necessari tenir almenys 65 anys i quatre mesos i haver cotitzat un mínim de 36 anys a la Seguretat Social.

D’altra banda, els funcionaris públics inclosos en el Règim de Classes Passives es poden jubilar voluntàriament amb 60 anys d’edat si tenen 30 anys de serveis a l’Estat acreditats. En aquest punt cal afegir l’excepció del personal de les Corts Generals, que es pot jubilar voluntàriament amb 60 anys o 35 de cotitzats.

Per poder optar a aquesta modalitat de jubilació es requereix que la sol·licitud sigui presentada tres mesos abans de la data de la jubilació. No existeix penalització en forma de coeficient reductor, però tampoc no hi ha gratificacions ni bonificacions.

Si un funcionari públic vol una pensió, ha d’haver realitzat un mínim de 15 anys de serveis a l’Estat. Això és aplicable a tots dos règims, el de Classes Passives i el general. Cal recordar que per rebre una pensió es pot estar en situació d’excedència, o fins i tot si s’ha perdut la condició de funcionari. Les classes passives, a més, no han de cotitzar en els anys immediats previs a la jubilació (en el règim general s’exigeix que dos dels 15 anys es cotitzin abans de fer efectiva la jubilació), ni els prescriu la sol·licitud ni els delictes o faltes comesos que els puguin fer perdre la condició de funcionaris.

I quant cobraré si sóc funcionari? La resposta a aquesta pregunta varia en funció dels anys cotitzats, el cos i la categoria. Els percentatges que s’apliquen en funció dels anys de servei que reconeix l’Estat van des de l’1,24% per a un sol any fins al 100% per a 35, el qual és el límit.

Arribats a aquest punt sembla un exercici interessant visitar el simulador de jubilació que s’ha posat en marxa recentment. Es tracta d’una eina que, en funció de diferents paràmetres, calcula la diferència entre el que s’espera cobrar, el que es cobrarà de l’Estat i el que un creu que necessita per portar la vida que vol.

L’estimació que aporta el simulador és un bon punt de partida per repensar si cal o no l’estratègia que s’està duent a terme amb relació a la planificació de la jubilació. Instruments d’estalvi a llarg termini com el pla de pensions, el PIES o l’AIELT són bones maneres de preparar el futur.

Els avantatges fiscals són el punt fort del pla de pensions, les aportacions anuals del qual no poden superar els 8.000 euros i són totalment deduïbles en la declaració de la renda.

En el cas del PIES, si les aportacions es rescaten com a renda vitalícia es queda exempt de pagar impostos. La limitació en aquest cas és de 8.000 euros anuals, com en el pla de pensions. La quantitat màxima són 240.000 euros en tota la vida del producte.

Finalment, hi ha l’AIELT, els rendiments de la qual no tributen si la inversió és d’almenys cinc anys i s’hi aporten menys de 5.000 euros per persona i any.

Policia Nacional i Guàrdia Civil

Tractem en un punt a part la reforma de les edats de jubilació en el cas dels policies nacionals i guàrdies civils per les seves especificitats. Arran dels canvis en la reforma de les pensions del 2011, els agents de tots dos cossos poden estar en actiu fins als 65 anys i no fins als 60, com passava fins al canvi efectuat per l’Executiu.

L’anomenada segona activitat amb destinació dins de la Policia Nacional queda suprimida i, per tant, cau de la llei la possibilitat d’ocupar llocs de treball en la situació de segona activitat prèvia a la jubilació definitiva. Això sí, es manté l’opció de la segona activitat sense destinació a partir de les edats que actualment recull la normativa vigent, amb la qual cosa es respecten, a més, drets anteriors en aquest sentit.

Llegeix també: Tot el que has de saber sobre la jubilació a Espanya

En el cas de la Guàrdia Civil, la reforma possibilita la permanència en servei actiu fins a l’edat de 65 anys. Les categories de caporals i guàrdies tenen l’opció de sol·licitar la concessió d’una pròrroga per seguir en el servei fins que es compleixi aquesta edat. L’opció de prolongació serà voluntària.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.