Català
VidaCaixa Blog

Gent gran i xarxes socials, un binomi guanyador

Gent gran i xarxes socials, un binomi guanyador

La situació es repeteix en moltes llars: la gent gran fa servir a la perfecció les xarxes socials, sobretot Facebook i WhatsApp. Qui no coneix alguna persona gran que tingui compte de correu electrònic i perfil en més de dues xarxes socials?

I és que la bretxa digital està començant a desaparèixer. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va publicar a principis d’aquest any un estudi en el qual es plasmava que els més grans de 45 anys ja són a Internet. Aquest canvi d’hàbit farà desaparèixer en les pròximes generacions el salt entre avis i néts. En els propers anys, les dues generacions parlaran el mateix idioma pel que fa referència a la tecnologia.

Segons l’estudi Gent gran i mitjans de comunicació socials: trencant amb l’e-Marginalitat, impulsat per RecerCaixa – Obra Social “la Caixa”, l’ús de les xarxes socials i d’Internet en els sèniors és “molt semblant” al de la resta d’usuaris. L’informe destaca que Facebook i WhatsApp són les seves xarxes socials preferides i que l’hàbit que menys els agrada són els selfies.

Això no obstant, no són l’instrument inicial per conèixer gent i ampliar els seus cercles, com passa entre els joves. Els resultats preliminars de l’estudi remarquen que les xarxes socials no suposen una ampliació de les relacions, sinó que els usuaris ja tenen una vida social activa. Ara bé, formar part de la comunitat online els fa sentir-se joves, estar connectats i ser part de la societat digital.

Però es pot assegurar que les xarxes socials ajuden a la integració dels sèniors? “Sí, les xarxes socials els ajuden a participar en la societat en el sentit que els fan estar presents en unes comunitats d’Internet que tenen un impacte social molt destacat. A ells els agrada i volen formar-ne part”, assenyala la investigadora de l’estudi Roser Beneito, professora d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Així, aprendre és més fàcil si volem comunicar-nos amb familiars o amics. “La vinculació afectiva és el motor que els fa aprendre com funcionen les xarxes socials. El fet de poder comunicar-se amb familiars com fills o néts a través d’Internet facilita l’aprenentatge”, explica Beneito.

“En els dos anys durant els quals hem estat preparant l’estudi ens hem adonat que no els agrada fer-se selfies. Encara n’investiguem les causes, però intuïm que podria ser per la privacitat i perquè, a diferència dels joves d’avui dia, no els agrada mostrar-se a ells mateixos”, detalla la investigadora.

Tal com mostra l’estudi, WhatsApp és la xarxa preferida, ja que “es poden crear grups que mantenen configuracions afectives molt similars a les que es donen fora d’Internet, com poden ser la família o els grups d’amics”, explica la professora de la UOC. A més, la qüestió de la privacitat situa WhatsApp per davant d’altres xarxes socials com ara Facebook o Twitter. “A WhatsApp és molt més clar qui i quan es llegeix el que publiques”, apunta Beneito.

El gran interès de la gent gran per les xarxes socials es manifesta, per exemple, en la Comunitat Online Club Ara, la xarxa social gratuïta per a clients de “la Caixa”, que des de fa tres anys és el punt de trobada perquè els grans puguin conèixer gent, compartir interessos i participar en promocions. “Més de 55.000 usuaris ja estan registrats en aquesta xarxa social, que et permet crear un perfil i participar en fòrums sobre qüestions d’interès com la literatura, el cinema o Internet”, explica Valérie Polarczyk, Project Manager del Club Ara. “A més –afegeix–, aquesta xarxa social ajuda a connectar gent amb gustos i hàbits comuns.”

El binomi xarxes socials – persones grans és més que guanyador. La gent gran coneix cada vegada més Internet, el seu ús i les característiques de cada xarxa social. Només cal millorar una qüestió: la privacitat. “Si fos més fàcil editar els permisos de privacitat i les aplicacions no experimentessin canvis tan ràpids, els nostres grans podrien estar presents a les xarxes socials d’una manera més còmoda”, conclou Roser Beneito.

Finalment us deixem amb les conclusions preliminars de l’estudi:

  • És una persona que ja té una vida social activa fora d’Internet.
  • Prefereix una relació d’un a un, ja que inicialment té dificultats per comprendre la lògica de la conversa en xarxa i se sent més còmode en una conversa més “normal”.
  • La xarxa social “in” amb més èxit és WhatsApp, perquè li permet crear grups que mantenen configuracions afectives molt similars a les que es donen fora d’Internet: família nuclear, grups d’amics, etc. Sobretot, s’utilitza per mantenir el contacte amb els fills i compartir imatges.
  • Facebook també els agrada. És una xarxa més freqüent entre iguals i, en alguns casos, els permet mantenir-se vinculats a interessos i aficions (psicologia, art, teatre, política). Hi ha una excepció important: els néts, ja que és una xarxa que facilita les relacions intergeneracionals avis-néts.
  • Intercanvia imatges, vídeos i mems de manera força habitual. Li agrada molt compartir i comunicar-se sense haver de fer servir el llenguatge escrit, que li genera més dificultats, perquè és d’una generació que va estudiar en castellà i, en general, no va accedir a estudis superiors, de manera que el llenguatge escrit els costa més que l’expressió amb imatges. També trobem participants a qui els agrada molt crear mems, sobretot amb PowerPoint.
  • La relació de “xarxa” més efectiva la té amb els seus néts perquè es viu afectivament de manera més relaxada.
  • Les relacions en línia amb els fills són més complexes i complicades, ja que es generen tensions i a vegades se senten com una càrrega.
  • L’ús de les xarxes l’ajuda a construir una imatge positiva de si mateix com a persona activa i integrada en la societat. El sol fet de ser a les xarxes i poder rebre i compartir informació (copresència) contribueix a fer-lo partícip de l’esfera pública i a mitigar el sentiment d’“aïllament social”.
  • No li agraden els selfies.
  • El preocupa molt mantenir la privacitat davant l’exposició pública que representa l’ús de les xarxes socials. En canvi, sí que li agrada fer servir les xarxes com a eina de seguiment no intrusiu del que fa la seva família i, en especial, els néts.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.