Català
VidaCaixa Blog

Com han arreglat altres països europeus el problema del seu sistema públic de pensions?

Com han arreglat altres països europeus el problema del seu sistema públic de pensions?

El sistema públic de pensions a Espanya necessita ser repensat. L’actual sistema, anomenat de repartiment, es basa en el finançament de les prestacions dels pensionistes amb les cotitzacions dels empleats en actiu. És a dir, els qui treballen paguen als jubilats. És el que es coneix com a solidaritat intergeneracional.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

I quin és el problema? Que aquest sistema es va pensar per a un moment socioeconòmic determinat i ara tot apunta que ha de ser actualitzat. Per què? Perquè la societat espanyola, així com la de tots els països occidentals, està més envellida i perquè previsiblement hi haurà menys persones en edat de treballar per finançar un nombre cada vegada més gran de jubilats.

Sempre ha estat així? No. Fins ara el sistema de repartiment havia funcionat correctament i havia creat fins i tot excedents, que van anar a parar al Fons de Reserva de la Seguretat Social, també anomenat “la guardiola de les pensions”. Això no obstant, l’augment progressiu de l’esperança de vida i la baixa natalitat, així com una taxa d’atur el 2016 del 20%, fan preveure que l’actual sistema no sigui sostenible en els propers anys, ja que hi haurà més pensionistes i menys treballadors.

Arribats a aquest punt convé preguntar-se què han fet altres països per pal·liar les deficiències del sistema de pensions. En un informe de la consultora PwC s’analitza com estan transformant les seves polítiques en l’àmbit de les pensions països com França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia i Itàlia.

Hi ha tres escenaris:

  1. Passar d’un sistema de repartiment a un de capitalització. És a dir, cada treballador acumula un capital en el seu compte particular fent aportacions prefixades amb l’Estat. La implantació més gran d’aquest sistema es troba als països de l’Est d’Europa.
  1. Reformar l’actual sistema de repartiment. La idea és ajustar les prestacions que s’han de cobrar a la capacitat financera del país. Suècia, Itàlia i Polònia en són tres exemples.
  1. Reformes paramètriques. Dit en altres termes, es tracta de modificar els paràmetres que determinen la quantia de la prestació o de l’edat de jubilació per ajustar-se a la realitat actual. Països com França, Alemanya i Portugal han optat per aquest canvi.

Post-it-abuelos

La majoria dels països europeus emprenen o segueixen emprenent transformacions en el seu sistema de pensions per pal·liar-ne les deficiències. Vegem a continuació com ho han fet alguns països:

França (reforma paramètrica):

  1. La revaloració de les pensions es realitza anualment d’acord amb l’evolució de la inflació i no amb el salari mitjà, com es feia fins a la reforma del 2010.
  2. El període mínim de cotització per tenir dret al 100% de la prestació passa dels 35 als 41 anys.
  3. Període de cotització per al còmput de la prestació: els 25 millors anys de cotització.
  4. L’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys.
  5. Edat mínima de jubilació: 62 anys.
  6. S’afegeixen coeficients correctors per jubilació anticipada o demorada.

Regne Unit (reforma paramètrica):

  1. Les pensions es revaloren anualment d’acord amb l’evolució dels salaris mitjans.
  2. Es redueix de 39 anys per a les dones i 44 per als homes fins a 30 anys per a tots dos el període mínim de cotització per tenir dret al 100% de la prestació.
  3. Edat de jubilació. Augmentarà progressivament dels 65 als 68 anys en el període 2024-2046.
  4. Introducció d’un nou sistema de pensions privades. Incorporació automàtica dels empleats a un sistema de comptes personals mitjançant l’adhesió a plans promoguts per les empreses.

Alemanya (reforma paramètrica):

  1. Les pensions es revaloren anualment d’acord amb el creixement mitjà dels salaris nets.
  2. Augmenta el percentatge de cotització per poder accedir al 100% de la prestació.
  3. S’introdueix un factor de sostenibilitat. Quan el nombre de contribuents disminueix o el nombre de pensionistes augmenta, les pensions s’ajusten a la baixa.
  4. L’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys.
  5. Introducció d’un sistema privat voluntari en règim de capitalització.

Suècia (reforma estructural):

  1. Model de comptes nocionals, és a dir, que busquen un equilibri entre les cotitzacions pagades i les prestacions rebudes. Segons s’explica en l’informe de PwC, el model suec és “un sistema en el qual les prestacions s’ajusten al llarg del temps en funció de la capacitat financera de l’Estat i, per tant, no posen en risc l’existència d’un dèficit”.
  2. “El sistema de pensions suec permet un alt grau de flexibilitat, tant per a l’elecció de l’edat de jubilació com per a la possibilitat de combinar fonts de renda per a una pensió total o parcial”, indica l’informe.

Itàlia (reforma estructural):

  1. Les pensions es revaloren cada any d’acord amb l’evolució de la inflació.
  2. Un es pot jubilar a partir dels 57 anys si el capital acumulat pot pagar una prestació mínima determinada.
  3. A Itàlia un es pot jubilar quan vulgui, sempre que hagi cotitzat almenys 40 anys. L’alternativa és la jubilació a partir dels 61 anys i 35 de cotització. Amb 20 anys de cotització és possible la jubilació als 65 anys.
  4. S’instaura un sistema obligatori privat. Són contribucions addicionals obligatòries que oscil·len al voltant del 7% del salari brut.

Segons la consultora PwC, Espanya hauria d’enfocar els seus esforços a dur a terme reformes com les aplicades a Suècia i Itàlia. “Amb l’adopció d’un model de comptes nocionals com el suec s’aconseguiria, mantenint el principi de solidaritat, adequar el nivell de prestacions a les capacitats econòmiques del país”, expliquen. A més, afegeixen que “és fonamental complementar les pensions públiques amb aportacions obligatòries a sistemes de pensions privats”.

Llegeix també: Com em quedarà la pensió si treballo en un altre país?

En aquest àmbit hi ha diferents opcions, com ara els plans de pensions, els PIES o les AIELT, tres eines que ajuden a l’estalvi de cara al futur. A més de complementar la pensió pública de jubilació, el pla de pensions disposa de notables avantatges fiscals, com la reducció de la base imposable en la declaració de la renda.

És important conèixer quant cobrarà un tan bon punt finalitzi l’etapa laboral. El simulador de jubilació, una eina que s’ha posat recentment en marxa, proporciona aquesta informació per poder tenir una mica més de llum sobre aquests temes i planificar adequadament l’estratègia amb vista al futur.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.