Català
VidaCaixa Blog

Les pràctiques més innovadores en plans de pensions d’empresa

Les pràctiques més innovadores en plans de pensions d’empresa

El repte de la natalitat decreixent i l’allargament de la vida incideix sobre el sistema públic de pensions. La piràmide s’inverteix i molts directament es resignen i pensen que no podran cobrar res quan es jubilin. Part de la solució vindrà de l’estalvi privat, però aquest es fomenta molt poc a les empreses espanyoles.

Al nostre país només el 26% de les empreses disposen d’un pla de pensions per als seus empleats, segons el II Informe de Situació de les pensions a Espanya, elaborat per la consultora KPMG i en el qual han participat 235 empreses de diferent mida i sector.

Això no obstant, la consciència de la necessitat d’estalviar és alta. El 97% dels enquestats consideren essencial un sistema d’estalvi privat per arribar amb un nivell d’ingressos digne a la jubilació.

Els sectors més capdavanters en aquesta qüestió són el financer i el de l’energia. La meitat de les seves empreses, segons l’enquesta, ofereixen un pla de jubilació als seus treballadors. A la cua hi ha les empreses de construcció i infraestructures (un 17% de les companyies ofereixen un pla), consum i distribució (17%) i transport i logística (9%).

Casos d’èxit

VidaCaixa presenta un catàleg de productes que s’adapten a les realitats de les empreses i que es poden consultar al Portal de Col·lectius, però aquí n’avancem alguns:

− Empresa massa petita? A VidaCaixa va arribar el cas d’un grup empresarial format per sis societats de les quals només dues disposaven d’un sistema de previsió. Les que en quedaven fora no tenien la mida adequada per implementar el sistema. La solució va consistir en una proposta global per a tot el grup empresarial. Amb això s’ha aconseguit millorar les condicions també per a les empreses que ja disposaven de pla i, alhora, unificar una pota important de la política de recursos humans.
− Plantilla molt diversa? És el problema d’un laboratori farmacèutic amb 800 empleats. La diversitat d’edats és molt gran. La solució va ser dissenyar un unit linked amb major pes de la renda variable (que pot aportar més rendibilitat però implica més risc) i un altre cistell amb inversions a interès fix. Així es podia contrarestar segons l’aversió al risc.
− Massa seus pel món? No és cap problema tenir una gran expansió mundial. L’únic que passa és que això comporta algunes dificultats. Una empresa d’alimentació amb 10.000 empleats repartits en 12 filials pot provocar algun maldecap. Hi ha convenis col·lectius diversos amb diferents cobertures. La solució va venir, d’una banda, de la unificació de la pòlissa que donava cobertura als convenis col·lectius.

La importància de la legislació

A Espanya no es promouen gaire aquests instruments. Hi ha, com vèiem en l’esmentat estudi de KPMG, una discrepància entre la percepció de la importància de l’estalvi de cara a la jubilació i la materialització en forma de plans de pensions d’empresa.

Hi ha exemples en altres països que poden ser realment inspiradors.

Al Regne Unit funciona des del 2012 un sistema per mitjà del qual els empresaris aporten un 5% del sou a fons de pensions a canvi que el treballador superi el 3% d’inversió. Si el sou és inferior als 11.400 euros anuals, llavors poden demanar que s’anul·li la part que posa l’empresari per rebre-la mes a mes.

Des de la seva implantació, només el 9% dels treballadors han rebutjat el sistema i han demanat cobrar el salari íntegre. Aquest sistema de pràctica obligatorietat s’està estudiant també en altres països del món. En alguns com Holanda i Suècia s’ha anat més enllà i sí que es descompta a cada treballador una part de la nòmina per ingressar-la en un pla, a la qual s’hi suma la corresponent aportació de l’empresari.

El sistema suec, reformat l’any 1999, divideix la pensió en tres parts. La mínima la paga l’Estat directament dels comptes anuals. La segona part es calcula d’acord amb un compte personal que l’interessat inverteix on vol i la tercera s’ingressa en plans d’ocupació. Els treballadors poden triar entre aportar al sistema públic de pensions o a plans privats.

Aquests són alguns exemples inspiradors per no arribar a aquest futur descoratjador que sembla que tenim a tocar.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.