Català
VidaCaixa Blog

Classes passives: privilegis amb data de caducitat

Classes passives: privilegis amb data de caducitat

Fins ara molts funcionaris han cotitzat en el règim de classes passives, un règim amb importants particularitats. Però des del 2011 està en extinció, per la qual cosa les condicions s’equiparen a les de la resta de treballadors.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

El règim de classes passives i les seves particularitats

  • Què és? Es tracta d’un règim especial de la Seguretat Social en el qual estan enquadrats bona part dels funcionaris i altres càrrecs públics que no disposen d’aquest estatus. En aquest règim accedeixen a protecció davant els supòsits de retir, incapacitat, mort i supervivència a través de pensions.
  • A qui afecta? Segons recull el Reial Decret Legislatiu 670/1987, en aquest grup es troben els funcionaris de carrera civils de l’Estat, incloent-hi els de l’Administració de Justícia i els de les Corts Generals. A més, els funcionaris qualificats com a classes passives que treballessin per a un servei transferit a les Comunitats Autònomes han pogut continuar en aquest règim. Finalment, també hi estan inclosos els expresidents, exvicepresidents i exministres del Govern.
  • Què impliquen els canvis? El règim de Classes Passives de la Seguretat Social està en extinció. La seva desaparició és progressiva. Segons el Reial Decret-llei 13/2010, des de l’1 de gener de 2011 cap nou funcionari pot formar part del règim de Classes Passives. Tot servidor públic passa des d’aquesta data al règim general a efectes de jubilació. Això vol dir que per als nous funcionaris l’edat de jubilació canvia, perquè l’extingit règim en preveia altres de diferents.

Llegeix també: Tot el que has de saber sobre la jubilació a Espanya

El règim general també és per als funcionaris

  • Què és? És el règim pel qual cotitzen la majoria dels assalariats a Espanya. S’hi han anat integrant altres sistemes especials com l’agrari, el de treballadors de la llar, artistes, professionals taurins o representants de comerç. Des de l’1 de gener de 2011 s’hi integren els nous funcionaris que abans cotitzaven pel règim de classes passives.
  • A qui afecta? Hi entren aquells treballadors que no siguin susceptibles d’entrar en altres règims especials actualment existents (autònoms, carbó, mar o classes passives).
  • Quins funcionaris cotitzen en el règim general? Abans que s’iniciés el procés d’extinció del règim de classes passives, els funcionaris que havien de cotitzar pel règim general eren els que treballaven per a administracions locals, organismes autònoms i comunitats autònomes. Ara a aquest grup cal afegir-hi la resta de nous funcionaris de l’Estat des de l’1 de gener de 2011.

Quines són les principals diferències entre el règim general i el de classes passives?

La principal diferència està en l’edat de jubilació. Els funcionaris que, si no s’hagués produït el canvi normatiu, fossin susceptibles d’estar en el règim de classes passives veuran com els seus companys s’aniran retirant d’una manera diferent a la que ells tindran dret.

Segons el règim de classes passives, tot funcionari inclòs s’ha de jubilar obligatòriament als 65 anys. Això afectarà els qui entressin en la carrera abans de l’1 de gener de 2011.

Però, com en gairebé tot, hi ha excepcions. Els magistrats, jutges, fiscals i secretaris judicials poden allargar la seva activitat fins als 70 anys. Els professors universitaris poden anar una mica més enllà, pel fet que se’ls permet jubilar-se quan s’acabi el curs acadèmic un cop complerts els 70. Una altra excepció és la dels registradors de la Propietat, els quals, sempre que hi hagin ingressat abans de l’1 de gener de 2015, també poden jubilar-se als 70 anys com a màxim.

Aquest col·lectiu també té condicions diferents per accedir a la jubilació avançada:

  • Edat mínima: 60 anys.
  • Anys de cotització exigits: 30 anys de serveis a l’Estat.
  • Excepcions: El personal de les Corts Generals es pot retirar voluntàriament als 60 anys, però se li exigeixen 35 anys de cotització en comptes de 30. A més, els professionals que tenen l’edat de jubilació forçosa fixada en els 70, poden retirar-se als 65 amb 15 anys de serveis a l’Estat.
  • Coses que cal tenir en compte: És possible afegir anys de cotització en altres règims per completar el mínim exigit. En aquest cas, si la jubilació es realitza després de l’1 de gener de 2011, s’exigeix que en els últims 5 anys s’hagin prestat serveis a l’Estat dins del règim de Classes Passives.

Llegeix també: Les claus sobre les edats de jubilació a Europa i a Espanya

En el Règim General, les coses canvien. Des de l’1 de gener de 2011, els funcionaris de l’Estat abans enquadrats en classes passives veuran equiparades les condicions a les de la resta de treballadors. Això afecta l’edat de jubilació, que va pujant progressivament dels 65 als 67 anys des de l’1 de gener de 2013. A més, també augmenten els períodes de cotització exigits per poder-se retirar o bé als 67, amb la paga completa, o als 65 anys.

Però hi ha altres diferències. El de classes passives era un règim que entrava dins del conegut com a Model MUFACE (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat). Es tracta d’un sistema en el qual l’Estat proveeix de serveis sanitaris els afiliats a partir de proveïdors privats. Els qui estan en classes passives poden triar metges i companyies de la llista de concerts que té l’Estat amb les empreses. Ells o els seus familiars es poden decantar també per la sanitat pública, si bé la majoria ho fa per la privada. MUFACE, a més, cobreix prestacions per fill o menor acollit a càrrec amb discapacitat, ajudes per naixement de fill o en cas de part múltiple, subsidis per jubilació o mort, ajudes assistencials especials…

Actualment, MUFACE protegeix prop d’un milió i mig de persones. En el sistema, hi estan inclosos els funcionaris del règim de classes passives, i s’extingeix igualment de manera gradual des de l’1 de gener de 2011; és a dir, els nous funcionaris no hi entren després d’aquesta data.

Coses que cal tenir en compte

Les condicions per jubilar-se es van endurint també per als funcionaris. De les dades exposades s’observa que els períodes de cotització fan un salt important per a aquells que, sense la darrera reforma, haguessin cotitzat en el règim de classes passives. Per exemple, un professor universitari necessitava acreditar 15 anys de serveis a l’Estat per jubilar-se als 65 anys. En passar des del 2011 al règim general, l’exigència és com a mínim de 35 anys i 3 mesos (l’any 2013) fins als 38 anys i mig (l’any 2027). Tot això significa que la pensió es pot veure disminuïda, pel fet d’haver de complir uns requisits més exigents.

Per això, per a aquells que disposaven al principi d’una protecció més gran és recomanable que facin números. Amb el simulador de jubilació es pot calcular amb molta precisió quina serà la paga al final de la vida laboral. Això ajudarà a dissenyar una estratègia d’estalvi que es pot materialitzar de diverses maneres: amb un pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) o amb una assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT). Cal tenir en compte que aquest tipus d’estalvi té el seu reconeixement en forma de beneficis fiscals.

En definitiva, complementar una pensió pública amb sistemes d’estalvi és molt saludable i ajuda a donar tranquil·litat a qualsevol treballador, sigui o no funcionari.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.