Català
VidaCaixa Blog

La taxa de dependència com mai abans l’havies vist

La taxa de dependència com mai abans l’havies vist

La taxa de dependència a Espanya, és a dir, la proporció de persones més grans de 65 anys respecte a les que es troben en edat de treballar, indica que en els propers anys la sostenibilitat del sistema de pensions serà complicada.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Com tothom sap, el sistema de pensions a Espanya funciona de la manera següent: els impostos dels qui treballen es converteixen en la pensió dels jubilats. Uns paguen per altres i així funciona generació rere generació per a milions d’espanyols des del 1919. Ara bé, què passa si cada cop hi ha més jubilats i menys persones en edat de treballar? Aquí rau la importància d’aquest gràfic sobre la taxa de dependència i la seva projecció estimada en els propers anys.

Tasa de dependencia 2016

Què ens mostra aquest gràfic? Les dades són les següents. El 1980 hi havia 1,9 jubilats per cada deu persones en edat de treballar. Avui aquesta xifra ha augmentat fins a 3 jubilats. De cara al 2060, l’INE preveu que seran 7,9 pensionistes per cada deu treballadors. És a dir, cada vegada menys contribuents per a més jubilats.

En l’article ‘Els reptes de la demografia a Espanya’, que apareix al Dossier El Repte Demogràfic de l’Informe Mensual de CaixaResearch, ja s’apuntava aquesta tendència, segons vam veure al blog de VidaCaixa, i s’advertia de la complexitat de gestionar un futur cada vegada més incert amb relació a la pensió pública de jubilació. Es preveu, segons els autors, un “envelliment” progressiu de la societat espanyola. “L’any 1971 el 8,9% del cens tenia més de 65 anys, i ara el percentatge ha augmentat fins al 17,5% el 2015 i s’espera que se situï prop del 20,0% el 2020”, s’indica en l’article.

“La taxa de dependència dels més grans de 65 anys (la proporció de població més gran de 65 anys respecte a la que es troba en edat de treballar, entre els 16 i els 64) passarà del 27% el 2013 al 62% el 2050”, s’assenyala sobre la qüestió.

Aquesta opinió és compartida per Jeroen Spijker, investigador Ramón y Cajal del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. “En temps de crisi hem vist que la taxa de dependència puja no tant per l’envelliment sinó perquè hi ha moltes menys persones que cotitzen”, apunta en una entrevista al blog de VidaCaixa.

I aquí és on entren les xifres que fan servir els organismes oficials. D’una banda, el 2064, segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població espanyola anirà decreixent i se situarà en els 40,8 milions. Actualment hi ha 46,5 milions d’habitants a Espanya.

Llegeix també: Quins són els principals reptes demogràfics als quals s’enfronta Espanya?

A més del descens de població cal afegir la caiguda en la taxa de reposició, que passa dels 2,1 fills avui a 1,22 d’aquí a 50 anys. Així mateix, cal tenir en compte que l’esperança de vida augmenta progressivament i l’INE preveu que en mig segle sigui de 91 anys per als homes i de 94,3 per a les dones. És a dir, la fotografia és una Espanya envellida i vivint més anys, amb menys gent cotitzant i amb menys naixements.

Aquestes dades conviden a reflexionar sobre el futur. Cobraré una pensió pública que em garanteixi el nivell de vida a què aspiro quan em jubili? Per mirar de resoldre aquesta qüestió fa poc s’ha posat en funcionament un simulador de jubilació, una eina que calcula, en funció de diferents variables, la diferència entre el que un espera cobrar després de retirar-se de la vida laboral i el que presumiblement cobrarà en realitat.

El resultat que s’obté és un bon punt de partida per plantejar si cal pensar en maneres d’encarar el futur amb més garanties. Instruments d’estalvi a llarg termini com el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) o l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT) poden ajudar a complementar la pensió un cop jubilats.

En el cas del pla de pensions, per exemple, cal destacar els seus importants avantatges fiscals. Tots els diners aportats són deduïbles en la declaració de la renda, amb l’única limitació de no sobrepassar els 8.000 euros anuals o el 30% de les rendes netes del treball.

Pel que fa al PIES, no es paguen impostos si es rescata l’estalvi en forma de renda vitalícia. La limitació anual és de 8.000 euros, com en el pla de pensions, i l’aportació màxima total no pot superar els 240.000 euros.

Finalment, cal remarcar que amb una AIELT, sempre que es mantingui la inversió almenys cinc anys i no se superin els 5.000 euros per persona i any, no es tributarà pels rendiments.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.