Català
VidaCaixa Blog

L’important missatge que revela l’evolució de la taxa de dependència a Espanya en els darrers anys

L’important missatge que revela l’evolució de la taxa de dependència a Espanya en els darrers anys

Tots els indicadors econòmics i demogràfics mostren un mateix aspecte amb relació a l’actual sistema de pensions a Espanya: s’ha de transformar perquè és insostenible. La demografia té un paper fonamental en com s’organitza la societat espanyola en aquest capítol; és determinant en com els impostos d’uns –les persones en edat de treballar (18-65 anys aproximadament)– s’acaben convertint en les pensions dels altres (65 anys en endavant).

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Les dades que mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre la taxa de dependència, és a dir, el nombre de persones més grans de 65 anys respecte a aquelles en edat de treballar, són reveladores. Per entendre-ho millor n’hi ha prou amb observar l’evolució del gràfic que acompanya aquesta entrada del blog de VidaCaixa.

201605Dependenciaimagen

Què ens mostra aquest gràfic? Si el 1980 un total de 5,3 persones en edat laboral pagaven la pensió d’un jubilat, actualment aquesta xifra s’ha anat reduint fins a les 3,4 persones per pensionista. Les projeccions de l’INE indiquen que el 2060, si tot segueix com fins ara, gairebé serà una persona en edat de treballar (1,3 concretament) la que mantindrà cada pensionista. O dit d’una altra manera, cada jove en edat de treballar haurà de mantenir pràcticament cada jubilat.

Totes les alarmes s’encenen quan un observa l’evolució que els organismes oficials mostren sobre el futur de la societat espanyola. El problema de l’envelliment a Espanya és fins i tot més preocupant que a la resta de la Unió Europea. Heus aquí unes dades que cal tenir en compte sobre la qüestió i que afecten el sistema de pensions:

  1. Espanya perd població. El 2064, segons les projeccions de l’INE, serem 40,8 milions de persones. Segons l’última dada de l’INE, donada a conèixer l’abril del 2016, el nombre d’espanyols se situa en 46,5 milions de persones, a causa de la disminució del nombre d’estrangers. Això suposa que en menys de 50 anys hi haurà 5,7 milions de persones menys al país.
  1. Caiguda del nombre de naixements. Si comparem les xifres del 2009 amb les del 2029, que són les dades comparables que proporciona l’INE, veiem que el nombre de naixements caurà ni més ni menys que un 27,1% (298.202 menys). Amb una taxa de reposició de població avui de 2,1 fills per dona fèrtil (entre els 15 i els 49 anys), el nombre de naixements caurà fins als 1,22 fills. A tot això cal sumar-hi que el nombre de dones en edat fèrtil disminuirà en menys de 50 anys i se situarà en els 4,3 milions.
  1. Esperança de vida. Si avui és, segons els organismes oficials, de 80 anys per als homes i de 85,7 per a les dones, què no canviarà quan el 2064, segons l’INE, sigui de 91 i 94,3 anys, respectivament?

Davant tots aquests canvis que han de venir és lògic que molts es preguntin quant cobraran de pensió quan es jubilin. És per això que, amb l’objectiu d’aconseguir conèixer quants diners es necessitaran un cop hagi finalitzat la vida laboral, s’ha posat en marxa una nova eina per resoldre aquests dubtes.

Es tracta del simulador de jubilació, que calcula en funció de diferents variants la diferència entre el que un espera cobrar un cop es jubili segons les seves aspiracions i el que presumiblement cobrarà en realitat. Es tracta d’un bon exercici per comprovar com s’encara l’estratègia d’estalvi de cara als anys després de la jubilació i, potser, dur a terme els canvis oportuns per cobrir les necessitats del futur de la millor manera possible.

Si les circumstàncies de cadascú ho requereixen, hi ha productes d’estalvi a llarg termini –com el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT)– que poden ajudar a l’hora de preparar amb garanties el futur un cop s’hagi acabat la nostra etapa laboral.

Llegeix també: Quins són els avantatges fiscals de plans de pensions, PIES i AIELT?

En el cas del pla de pensions, per exemple, cal destacar-ne els importants avantatges fiscals. Aquesta eina d’estalvi és deduïble íntegrament en la declaració de la renda, amb l’única limitació d’una aportació màxima anual de 8.000 euros o el 30% de les rendes netes del treball.

D’altra banda, tenim el PIES. Destaca d’aquest producte també el seu interessant tractament fiscal, ja que no es paguen impostos si es rescata l’estalvi en forma de renda vitalícia. La limitació anual és de 8.000 euros, com en el pla de pensions, i l’aportació màxima total no pot superar els 240.000 euros.

Finalment, cal remarcar que amb una AIELT, sempre que es mantingui la inversió almenys cinc anys i no se superin els 5.000 euros per persona i any, no es tributarà pels rendiments.

Això també t’agradarà

I tu, tens cap dubte?

Pregunta als nostres experts

Todos los campos son obligatorios

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí.