Incapacitat temporal: com influeix per a la jubilació
Ningú està exempt de patir algun contratemps que acabi afectant la seva feina. Per això, al llarg de la vida laboral, és probable que visquem algun contratemps que alteri la nostra salut i que, per tant, ens impedeixi treballar en les condicions mínimes exigibles.
- En què consisteix la incapacitat temporal
- Com s’hi accedeix i quant es cobra
- De quina manera influeix la incapacitat temporal en la pensió de jubilació
En aquest moment entra en joc la incapacitat temporal, així com altres aspectes molt importants relacionats amb aquesta situació, com ara quina durada màxima pot tenir, què passa amb el salari durant el període de baixa mèdica o si el temps que passem allunyats del món laboral influirà més endavant en el càlcul de la nostra futura pensió de jubilació.
En què consisteix la incapacitat temporal
És una situació en què, a causa d’una malaltia o una lesió, una persona no pot dur a terme la seva activitat laboral en les condicions adequades. Legalment, una incapacitat temporal té un caràcter de curta durada i finalitza després d’un tractament mèdic que permet rebre l’alta mèdica. A partir d’aquest moment, el professional es pot reincorporar a la seva activitat laboral habitual.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
Precisament, aquest caràcter temporal és la principal característica que la diferencia de la incapacitat permanent, ja que, en principi, la causa d’origen pot ser semblant o, fins i tot, la mateixa, com ara un accident de treball, una malaltia professional o una patologia comuna. Cadascun d’aquests motius, a més de determinar la durada de la baixa laboral, també serveix per establir el barem econòmic que ha de cobrar el treballador.
Per regla general, el temps màxim d’incapacitat temporal ordinària a Espanya és d’un any.
Com s’hi accedeix i quant es cobra
En principi, qualsevol treballador, inclosos els autònoms, pot sol·licitar la incapacitat temporal. L’única condició és que estigui donat d’alta a la Seguretat Social. No obstant això, mentre que en els accidents o les malalties professionals no es requereix un període previ de cotització, en cas que el motiu sigui una malaltia comuna, s’exigeix al treballador haver cotitzat, com a mínim, 180 dies durant els cinc anys anteriors.
Per establir la quantia econòmica que es percebrà, hi influeixen diversos elements:
- L’origen pel qual s’ha sol·licitat la baixa mèdica.
- La base reguladora.
- El percentatge aplicable.
Per exemple, si és per una malaltia comuna, la base reguladora serà la cotització per contingències comunes del mes anterior a la baixa. Pel que fa al percentatge, serà del 60% de la base reguladora des del dia 4 fins al dia 20, tots dos inclosos. A partir d’aquest dia de baixa, es cobrarà el 75% de la base reguladora.
En el cas d’un accident de treball o d’una malaltia professional, la base reguladora és la suma de la base de contingències professionals del mes anterior a la baixa, sense incloure-hi les hores extraordinàries, més la cotització de les hores extraordinàries de l’any natural anterior. Pel que fa al percentatge aplicable, sempre serà, com a mínim, del 75% de la base reguladora.
En tots dos supòsits, és possible que el conveni col·lectiu o les estipulacions acordades entre l’empresa i el treballador incloguin la possibilitat de complementar el subsidi que es rep per incapacitat temporal.
Una incapacitat temporal només es pot extingir per algun d’aquests motius:
- Que s’hagi superat el termini màxim legal establert.
- Que s’hagi tramitat l’alta mèdica.
- Que s’hagi començat a percebre la pensió de jubilació.
- Per una declaració d’incapacitat laboral permanent.
- Per defunció.
De quina manera influeix la incapacitat temporal en la pensió de jubilació
La baixa d’un treballador que es troba en situació d’incapacitat temporal pot estar motivada per diferents causes, cap de les quals interromp l’obligació de cotitzar, cosa que significa que aquest període compta com a temps efectiu per a la jubilació:
- Malaltia comuna.
- Malaltia laboral.
- Accident no laboral.
- Accident professional.
Dins de les cotitzacions reals que es poden computar per al període de carència necessari per accedir a la jubilació hi ha, segons la llei, les cotitzacions corresponents al període d’incapacitat temporal derivat de contingències comunes que es mantingui després de l’extinció involuntària de la relació laboral i que, al seu torn, origini una situació legal d’atur amb dret a la prestació contributiva.
És a dir, que durant el període en què es prolonga una incapacitat temporal, el treballador continua cotitzant per al seu futur accés a la jubilació. Com s’ha indicat, el període màxim d’una incapacitat temporal és d’un any, tot i que és possible prorrogar-lo 180 dies si l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) així ho decideix. Durant tot aquest període de temps —365 dies més 180 dies, com a màxim—, l’empresa està obligada tant a pagar la prestació al treballador com a continuar cotitzant.
