Com ha canviat la piràmide de població a Espanya? La nova realitat de la població sènior

Espanya es troba entre els països més longeus del món i avui, per primera vegada, hi ha més persones majors de 65 anys que menors de 15. Una dada que reflecteix una transformació silenciosa: la clàssica piràmide de població es converteix en un bloc cada cop més rectangular i envellit.

Segons l’INE, el 2025 l’esperança de vida mitjana arriba als 83,4 anys, i Eurostat preveu que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà 65 anys o més. Viurem més i millor, però estem afrontant correctament aquesta nova realitat?

Per primera vegada, hi ha més persones majors de 65 anys que menors de 15: la clàssica piràmide poblacional s’ha invertit. Viure més temps és una bona notícia, però també planteja reptes que són claus per a la societat actual.

El sistema públic afronta una pressió inèdita i la longevitat activa és una oportunitat, però també ens obliga a repensar la manera de finançar més anys de vida i d’assegurar la qualitat de cada etapa. Els organismes internacionals ho adverteixen: la previsió i l’estalvi privat tenen un paper crucial en el nou ecosistema.

De la piràmide al rectangle: la nova realitat demogràfica

La piràmide poblacional d’Espanya ha canviat de manera radical. Al començament del segle xx, la base era ampla, molts infants i joves, i la punta estreta, poca gent gran. Avui, aquesta forma s’eixampla a la part alta.

El 1900 l’esperança de vida amb prou feines vorejava els 35 anys. El 2025 supera els 83 i el 2050, segons molts estudis, s’estima que bona part de la població podria superar els 90 anys. La ràtio de dependència s’estreny: cada 100 persones en edat de treballar hauran de sostenir més de 70 majors de 65 anys.

Aquest nou equilibri obliga a mirar de cara una nova realitat demogràfica que ens empeny a buscar solucions econòmiques i socials per a una societat cada cop més envellida.

La longevitat avui: el retir en tres etapes

Viure més no significa el mateix per a tothom. Avui, la vellesa no és un bloc homogeni, sinó una etapa que es divideix en tres fases molt diferents:

1. Adultesa activa: persones que, després dels 60, mantenen la seva vida professional, emprenen, estudien, viatgen i cuiden altres persones. És una fase d’independència i projectes.
2. Fragilitat: apareixen limitacions físiques o malalties que requereixen més suport de familiars, cuidadors o serveis professionals.
3. Dependència: en aquesta fase final pot ser necessària una atenció continuada, adaptacions a l’habitatge i xarxes de suport específiques.

Mentre que abans el rol de la família era clau, ara les persones viuen durant més temps però disposen d’una xarxa de suport més limitada, i en aquest context sorgeixen noves necessitats. És per això que no es poden aplicar les mateixes respostes socials o econòmiques, sinó que calen solucions adaptades a aquest escenari inèdit.

Repte compartit: una societat que es reinventa per viure més i millor

Afrontar una vida més llarga no és només una qüestió individual, és un desafiament que implica les famílies, les comunitats, les institucions públiques i les empreses. Una societat que envelleix s’ha de reinventar per garantir qualitat de vida, benestar i sostenibilitat econòmica per a totes les generacions.

El repte d’una societat longeva no es limita a arribar a edats avançades, sinó a decidir com volem viure aquests anys extres. Això suposa repensar ingressos, patrimoni, habitatge, cures i feina, i convertir la longevitat en una oportunitat, i no en una càrrega. Un compromís per actualitzar com treballem, com consumim i com protegim el nostre futur.

Necessitats i oportunitats claus

Amb una esperança de vida que pot superar els 90 anys per als qui neixen avui a Espanya, confiar únicament en la pensió pública ja no és suficient per garantir benestar.

Planificació financera

Cada vegada més persones combinen la pensió de jubilació amb rendes vitalícies, fons d’inversió, plans de pensions i altres solucions d’estalvi i inversió que aporten liquiditat addicional. Segons el Banc d’Espanya (2024), més del 35% dels jubilats actuals ja recorren a ingressos complementaris per reforçar la seva pensió.

A Espanya, més de tres de cada quatre majors de 65 anys són propietaris del seu habitatge (INE, 2024). Convertir aquest patrimoni en liquiditat sense renunciar a la llar és clau per a moltes famílies: fórmules com la hipoteca inversa, la venda de la nua propietat o el lloguer amb avançament permeten transformar maó en ingressos, alhora que es reforça la seguretat econòmica sense renunciar a l’habitatge habitual.

Dependència i cures

Viure més anys implica més probabilitats de necessitar ajuda per a les tasques diàries o cures especialitzades. Planificar amb temps les despeses associades a la dependència, residències, cuidadors, teleassistència o adaptacions de la llar, ajuda a prendre decisions amb calma i evitar situacions imprevistes en moments de vulnerabilitat. Segons l’IMSERSO, el 20% dels majors de 80 anys necessiten assistència continuada.

Feina i formació per a majors de 60

Allargar la vida laboral, quan la persona ho desitja, aporta ingressos i manté actius els coneixements i les xarxes socials. El Japó i Alemanya ja disposen de programes consolidats de formació contínua i reciclatge professional per a majors de 60 anys. A Espanya, els incentius a la prolongació voluntària de la carrera professional i la formació sènior comencen a desenvolupar-se, però encara queda camí per recórrer per equiparar-nos als nostres veïns europeus (Eurofound, 2024).

Planificar per viure amb tranquil·litat: previsió i protecció

Anticipar-se és guanyar en tranquil·litat. Viure més temps exigeix decisions més informades i una estratègia clara per diversificar ingressos, protegir l’habitatge, planificar la dependència i ordenar l’herència. Aquí pren tot el seu sentit Generació +, la iniciativa de CaixaBank que acompanya cada etapa d’aquesta nova longevitat, combinant:

• Protecció i liquiditat adaptades: productes com les rendes vitalícies, els fons d’inversió, la hipoteca inversa o la venda de la nua propietat.
• Suport integral: solucions per a la gestió de la dependència, cures professionals i assessorament humà especialitzat.
• Coneixement i anticipació: un laboratori de recerca pioner juntament amb ESADE, Comillas i Deusto que escolta la generació sènior per dissenyar solucions vives i ajustades a les seves necessitats reals.

Una nova mirada: experiència, empatia i menys edatisme

Una societat longeva necessita trencar prejudicis i superar les barreres d’edat. L’experiència acumulada de la generació sènior és un valor que enriqueix tota la societat: aporta temps, cura intergeneracional, voluntariat, mentoria i participació comunitària. Apostar per menys edatisme i més empatia obre la porta a models més humans: habitatges accessibles, xarxes veïnals de suport, feina flexible i convivència adaptada a diferents etapes de la vida.

En conclusió

La pregunta ja no és si hi haurà pensions quan em jubili, sinó com vull viure cada etapa. La generació sènior no accepta receptes úniques: reclama opcions, informació i confiança per decidir sense por.

Més de 4 milions de clients són majors de 65 anys i a VidaCaixa volem estar al seu costat i adaptar-nos a una nova realitat, amb noves necessitats. Som la companyia de les persones sèniors i treballem en solucions per garantir el seu benestar i respondre a les seves necessitats.

Planificar avui és la millor manera de decidir demà. I saber que, quan la piràmide canvia, tu tens un pla que s’adapta a tu.