IRPF dels autònoms: tot el que has de saber
Per a un autònom, l’IRPF és un dels impostos que condiciona més la planificació financera.
- Quin paper té l’IRPF per a autònoms?
- Qui ha d’aplicar retenció d’IRPF a les factures?
- Trams de l’IRPF per a autònoms el 2026
- Com es calculen els rendiments nets d’un autònom?
- Model 130 i model 131: les declaracions trimestrals d’IRPF per a autònoms
- La declaració anual de la renda si ets autònom
- Pots reduir el que pagues d’IRPF si ets autònom?
- Recapitulem: l’IRPF dels autònoms l’any 2026
A diferència d’un treballador per compte d’altri, és el mateix autònom el que ha de calcular, declarar i pagar l’impost de manera periòdica.
En aquest article t’expliquem com funciona l’IRPF per a autònoms, quins models s’han de presentar, com es calculen els trams i què es pot fer per optimitzar la càrrega fiscal.
Quin paper té l’IRPF per a autònoms?
L’IRPF, o impost sobre la renda de les persones físiques, grava els ingressos obtinguts per les persones físiques residents a Espanya. En el cas dels autònoms, l’impost s’aplica sobre els rendiments nets de l’activitat econòmica, és a dir, sobre la diferència entre els ingressos obtinguts i les despeses deduïbles necessàries per desenvolupar aquesta activitat.
La declaració de l’IRPF dels autònoms s’estructura en dos nivells:
- Pagaments fraccionats trimestrals, que són avançaments que l’autònom ingressa a Hisenda al llarg de l’any a mesura que genera rendiments.
- Declaració anual de la renda, que regularitza la situació definitiva.
Quina mena d’autònom ets? Estimació directa i mòduls
Els autònoms poden calcular l’IRPF de manera diferent segons el tipus d’activitat i el volum de negoci. D’una banda, en el règim d’estimació directa (el règim general i el més habitual), el rendiment net es calcula restant les despeses deduïbles reals dels ingressos reals obtinguts durant el període. Hi ha dues modalitats:
- Estimació directa normal: per a les persones que superen els 600.000 € de facturació anual o que han estat excloses de la modalitat simplificada. Requereix una comptabilitat completa.
- Estimació directa simplificada: per a les persones que no superen aquest llindar. Permet aplicar una deducció del 5 % sobre el rendiment net en concepte de despeses de difícil justificació, amb un límit de 2.000 € anuals.
D’altra banda, en el règim d’estimació objectiva o per mòduls (un règim simplificat al qual es poden acollir autònoms de determinats sectors, com ara l’hostaleria, el transport, la construcció o l’agricultura), Hisenda assigna una xifra estimada en funció d’una sèrie d’indicadors o mòduls: metres del local, nombre de treballadors, consum elèctric, vehicles, etc.
El resultat no varia encara que el negoci guanyi més o menys del que s’ha estimat, fet que pot resultar avantatjós en els anys bons, però perjudicial en períodes de baixa activitat. A més, els autònoms acollits al règim de mòduls no estan obligats a aplicar retencions a les seves factures i presenten el model 131 en lloc del model 130.
Qui ha d’aplicar retenció d’IRPF a les factures?
No tots els autònoms inclouen retencions d’IRPF a les factures. Aquesta obligació afecta principalment els autònoms professionals, és a dir, aquells que estan donats d’alta a la secció segona o tercera de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE): dissenyadors, consultors, advocats, psicòlegs, arquitectes, periodistes autònoms i professions similars.
El tipus general de retenció per als autònoms professionals és del 15 %. Tanmateix, les persones que inicien una activitat econòmica com a autònomes poden aplicar un tipus reduït del 7 % durant l’any d’alta i els dos anys següents, sempre que no hagin exercit cap activitat professional durant l’any anterior.
El càlcul de l’IRPF per als autònoms no depèn només de quant factures, sinó de quant guanyes realment: les despeses deduïbles poden reduir de manera significativa la teva base imposable.
Alguns autònoms empresarials també han d’incloure retencions a les seves factures, tot i que amb tipus diferents segons l’activitat que desenvolupin:
- Activitats agrícoles i ramaderes en general: 2 %
- Activitats d’engreix de porcí i avicultura: 1 %
- Activitats forestals: 2 %
- Activitats empresarials en estimació objectiva: 1 %
És important tenir en compte que les retencions no s’apliquen a les factures emeses a particulars ni a clients de l’estranger. En aquests casos, l’autònom continua tenint l’obligació de tributar per aquests ingressos, però ho fa mitjançant els models trimestrals corresponents.
Trams de l’IRPF per a autònoms el 2026
L’IRPF és un impost progressiu perquè la base liquidable es divideix en trams i cadascun tributa a un tipus diferent.
Els es divideixen en una part estatal, igual a tot el territori, i una part autonòmica, que varia segons la comunitat autònoma on es tributi. L’escala estatal de la base imposable general per al 2026 no ha variat respecte al 2025 i és la següent (tipus combinats orientatius, estatal més autonòmic de referència):
- Fins a 12.450 €: 19%
- De 12.451 € a 20.200 €: 24%
- De 20.201 € a 35.200 €: 30%
- De 35.201 € a 60.000 €: 37%
- De 60.001 € a 300.000 €: 45%
- Més de 300.000 €: 47%
Això significa que, si un autònom té una base liquidable de 25.000 €, els primers 12.450 € tributen al 19 %, els següents 7.750 € al 24 % i els 4.800 € restants al 30 %. Convé revisar l’escala específica de la comunitat autònoma corresponent, ja que algunes han aplicat una deflactació dels trams o modificacions pròpies que poden reduir la càrrega fiscal final.
Com es calculen els rendiments nets d’un autònom?
El rendiment net és la base sobre la qual s’apliquen els trams de l’IRPF. El càlcul parteix d’una fórmula senzilla en el concepte:
Ingressos íntegres − Despeses deduïbles = Rendiment net
Les despeses deduïbles són totes aquelles que estan vinculades a l’activitat econòmica, degudament justificades i registrades: lloguer del local o de l’espai de treball, subministraments, material, assegurances, quotes d’autònoms, formació, gestoria, amortitzacions, etc. Sobre aquest rendiment net també es poden aplicar reduccions addicionals previstes per la normativa, com ara la reducció per inici d’activitat o la reducció per a autònoms econòmicament dependents.
En el règim d’estimació directa simplificada s’aplica, a més, una deducció del 5 % en concepte de despeses de difícil justificació, amb un límit màxim de 2.000 € anuals, fet que redueix encara més la base imposable sense necessitat de justificar cada despesa.
Model 130 i model 131: les declaracions trimestrals d’IRPF per a autònoms
Al llarg de l’any, la majoria dels autònoms han de fer pagaments fraccionats a Hisenda mitjançant els models trimestrals. Aquests pagaments són avançaments de l’impost anual.
Model 130: per a autònoms en estimació directa
El model 130 és l’autoliquidació del pagament fraccionat de l’IRPF per als autònoms en estimació directa, tant en la modalitat normal com en la simplificada. L’import a ingressar equival al 20 % del rendiment net acumulat durant el trimestre, descomptant els pagaments fraccionats anteriors i les retencions suportades.
N’estan exempts els autònoms que hagin obtingut més del 70 % dels ingressos de l’exercici anterior procedents d’activitats subjectes a retenció.
Model 131: per a autònoms en mòduls
Els autònoms en estimació objectiva presenten el model 131. A diferència del model 130, l’import no depèn dels ingressos i les despeses reals del trimestre, sinó dels indicadors o mòduls assignats a l’activitat. Això implica que cal pagar encara que el trimestre hagi estat econòmicament desfavorable.
Terminis de presentació
Tots dos en els mateixos terminis:
- Primer trimestre (gener-març): de l’1 al 20 d’abril.
- Segon trimestre (abril-juny): de l’1 al 20 de juliol.
- Tercer trimestre (juliol-setembre): de l’1 al 20 d’octubre.
- Quart trimestre (octubre-desembre): de l’1 al 30 de gener de l’any següent.
La presentació s’ha de fer obligatòriament per via telemàtica a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària, mitjançant certificat digital, Cl@ve PIN o DNI electrònic. Si l’últim dia del termini cau en dissabte, diumenge o festiu, es trasllada al primer dia hàbil següent.
Els autònoms en estimació directa que hagin aplicat retencions en més del 70 % de les factures estan exempts de presentar el model 130.
La declaració anual de la renda si ets autònom
Aquesta declaració consolida tots els ingressos de l’any, aplica les deduccions i reduccions corresponents i compara el que ja s’ha pagat amb el que realment correspon abonar.
Si durant l’any s’han efectuat pagaments fraccionats o s’han suportat retencions superiors a les que corresponien, la declaració surt a retornar. Si s’ha pagat menys del que corresponia, surt a ingressar. Per als autònoms amb ingressos irregulars o amb moltes despeses deduïbles, la i, en molts casos, el resultat és a retornar.
Tots els autònoms amb rendiments procedents d’activitats econòmiques estan obligats a presentar la declaració de la renda, independentment de l’import dels seus ingressos.
Pots reduir el que pagues d’IRPF si ets autònom?
Més enllà de les despeses deduïbles del negoci, hi ha instruments d’estalvi que permeten reduir la base imposable de l’IRPF de manera legal i amb avantatges fiscals addicionals.
El més conegut és el pla de pensions. Les aportacions són deduïbles a l’IRPF fins a 2.000 € anuals (sense superar el 30 % dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques). Això redueix directament la base imposable, fet que implica pagar menys impost en la declaració corresponent a aquell any. El capital acumulat es pot rescatar en forma de capital o de renda periòdica en el moment de la jubilació.
Altres opcions, com el Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES) o l’Assegurança Individual d’Estalvi a Llarg Termini (SIALP), ofereixen exempcions fiscals sobre els rendiments generats sempre que es compleixin els requisits de permanència establerts.
Recapitulem: l’IRPF dels autònoms l’any 2026
L’IRPF dels autònoms funciona de manera progressiva sobre els rendiments nets de l’activitat: ingressos menys despeses deduïbles. D’aquesta manera, més enllà de gestionar les obligacions fiscals del dia a dia, l’IRPF també és una eina de planificació financera.
Per tant, les aportacions a plans de pensions que ofereix VidaCaixa o a altres productes d’estalvi poden reduir la base imposable i millorar de manera significativa la situació fiscal d’un autònom. Com més aviat s’integri aquesta perspectiva en la gestió del negoci, més marge hi haurà per arribar a la jubilació amb tranquil·litat.
