Heretar un pla de pensions: com fer-ho i quant pagaré
Heretar un pla de pensions planteja importants dubtes legals i fiscals. Conèixer com funciona el seu cobrament i tributació és clau per evitar errors i planificar-ne millor el rescat.
- Herència d’un pla de pensions: què passa quan mor el titular?
- Qui pot heretar un pla de pensions
- Com es cobra un pla de pensions rebut en herència
- Fiscalitat de l’herència d’un pla de pensions
- Recapitulem: així queda l’herència d’un pla de pensions
L’herència d’un pla de pensions genera molts dubtes entre els beneficiaris. Qui el pot cobrar? Forma part de l’herència? Cal pagar impost de successions? Conèixer les regles que s’apliquen a aquests productes d’estalvi és fonamental per prendre decisions informades i evitar sorpreses fiscals.
Tot seguit, expliquem com funciona l’herència del pla de pensions, qui la pot rebre, quines són les opcions de cobrament i com tributa.
Herència d’un pla de pensions: què passa quan mor el titular?
L’herència d’un pla de pensions té una particularitat important: els diners acumulats no passen automàticament a formar part de la massa hereditària com succeeix amb altres béns o propietats.
Els plans de pensions tenen beneficiaris específics que poden haver estat designats prèviament pel titular. Per això, quan es produeix la mort, el dret a percebre les prestacions del pla correspon a aquestes persones o, si no n’hi ha, a qui determini la normativa aplicable.
Això vol dir que l’estalvi acumulat i la rendibilitat generada al llarg dels anys poden ser rescatats pels beneficiaris, els quals tindran llibertat per decidir quan i com cobrar-ho dins de les possibilitats previstes.
Les prestacions d’un pla de pensions heretat no tributen per l’impost sobre successions i donacions, sinó per l’IRPF com a rendiments del treball.
Qui pot heretar un pla de pensions
Quan parlem d’heretar un pla de pensions, el primer que cal fer és identificar qui té dret a percebre les prestacions.
La situació més senzilla es produeix quan el titular ha designat els beneficiaris de manera expressa. En aquest cas, seran aquestes persones les que podran sol·licitar el cobrament del pla. El partícip també pot establir el percentatge que correspon a cada beneficiari.
Si no hi ha beneficiaris designats, hi entren en joc altres documents, com el testament. A manca d’una designació específica, s’aplicaran les normes recollides al reglament del mateix pla de pensions.
En molts casos, els beneficiaris coincideixen amb els hereus legals, com el cònjuge o els fills. Si tampoc hi ha testament, el dret correspondrà als hereus que determini la legislació successòria.
És important revisar periòdicament la designació de beneficiaris. Al llarg de la vida es poden produir canvis familiars o personals que facin recomanable actualitzar aquesta informació per tal que reflecteixi la voluntat real del titular.
Un aspecte clau: : l’última voluntat preval
A vegades pot passar que hi hagi beneficiaris designats tant al pla de pensions com en un document posterior.
Quan es produeixen discrepàncies, normalment preval l’última voluntat expressada de manera vàlida. Per això, mantenir actualitzada la documentació pot evitar conflictes o dubtes futurs entre familiars i beneficiaris.
Com es cobra un pla de pensions rebut en herència
Un cop reconeguda la condició de beneficiari, arriba el moment de decidir com es cobra la prestació. Per iniciar els tràmits acostuma a ser necessari aportar documentació acreditativa, com el certificat de defunció, el document d’identitat i aquells documents que demostrin la condició de beneficiari.
La persona que rep l’herència d’un pla de pensions disposa generalment de diverses alternatives de cobrament.
Pot optar per percebre tot el capital acumulat en un únic pagament. També el pot rebre en forma de rendes periòdiques distribuïdes en el temps. Una altra possibilitat és combinar totes dues fórmules, rebent una part com a capital i l’altra mitjançant rendes.
El beneficiari d’un pla de pensions pot triar com cobrar-lo: en un únic pagament, mitjançant rendes periòdiques o combinant totes dues fórmules.
A més, en molts casos no hi ha l’obligació de rescatar el pla immediatament després de la mort. El beneficiari pot valorar quan li resulta més convenient fer-ho en funció de les seves circumstàncies personals i fiscals.
Fiscalitat de l’herència d’un pla de pensions
La fiscalitat és un dels aspectes que desperta més interès quan es tracta d’heretar un pla de pensions. Entre els dubtes més habituals, hi ha el de si cal pagar l’impost sobre successions i donacions. La resposta és que les prestacions percebudes per un pla de pensions no tributen per aquest impost.
Això no vol dir, però, que estiguin exemptes de tributació. Les quantitats que es perceben s’han de declarar en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
La raó és que Hisenda considera aquestes quantitats com a rendiments del treball, independentment que qui les cobri sigui el titular original o un beneficiari després de la mort.
Per tant, la càrrega fiscal dependrà de factors com la quantia percebuda, la resta d’ingressos obtinguts durant l’any i la comunitat autònoma en què tributi el beneficiari.
Per què convé planificar el rescat?
La forma triada per cobrar l’herència del pla de pensions pot tenir un impacte significatiu en la factura fiscal.
Si es rescaten tots els diners d’una sola vegada, la base imposable de l’IRPF pot augmentar considerablement durant aquest exercici, la qual cosa podria situar el contribuent en trams impositius superiors.
Per contra, distribuir el cobrament en diversos anys mitjançant rendes periòdiques pot ajudar a repartir l’impacte fiscal i facilitar una millor planificació financera.
És per això que, abans de prendre una decisió, convé analitzar la situació personal, els ingressos previstos i les necessitats econòmiques a curt i llarg termini.
Recapitulem: així funciona l’herència d’un pla de pensions
L’herència d’un pla de pensions permet que els beneficiaris designats o les persones que corresponguin segons la normativa accedeixin a l’estalvi acumulat pel titular mort.
Els qui reben el pla poden triar diferents formes de cobrament, des de percebre tot el capital d’una sola vegada fins a fer-ho mitjançant rendes periòdiques o combinant totes dues opcions. La decisió és important perquè influirà directament en la tributació.
Tot i que no es paga impost sobre successions per les prestacions rebudes, sí que cal declarar les quantitats percebudes en l’IRPF com a rendiments del treball. Per això, planificar adequadament el rescat pot ajudar a optimitzar l’impacte fiscal i a gestionar millor el patrimoni rebut.
