Set històries de gent gran que ens ensenyen que mai no és tard
A vegades prenem decisions empesos per factors externs, per “necessitat”. Altres vegades es tracta d’una decisió molt meditada i voluntària. Sigui d’una manera o d’una altra, reinventar-se o atrevir-se a fer alguna cosa per a la qual “socialment” no tenim edat, és un exemple de valentia personal i coratge. A mesura que passa el temps, madurem i arribem a l’, ens autoconvencem que ja no toca fer segons quines coses o començar nous projectes que ens puguin il·lusionar, i en la major part dels casos la raó real són les nostres , els convencionalismes i les normes no escrites que ens diuen el que podem i no podem fer a segons quines edats.
Qui no s’ha vist dient alguna vegada “” o “és que jo ja sóc molt gran”? Les següents històries de persones conegudes ens mostren com, la major part de les vegades, els límits els posem nosaltres mateixos. I només són un exemple de totes les persones per a les quals el pas del temps pot significar una oportunitat:
Johanna Quaas: gimnàstica esportiva
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
Vestida amb un mallot de color verd, fa unes piruetes i uns girs aptes només per a esportistes d’elit. Fins aquí tot sembla “normal”, si no fos perquè la gimnasta de la qual estem parlant té 86 anys i una força i elasticitat sorprenents que ja voldrien tenir molts joves de 20. Un exemple, en aquest cas, de perseverança i il·lusió per continuar fent el que ens apassiona.
Carlos Soria: alpinista
És l’alpinista més veterà del planeta i està immers en el repte de convertir-se en la persona de més edat que ha coronat els 14 cims més alts del món. Als seus 76 anys, té un estat de salut envejable i no deixa de fer el que més li agrada: escalar algunes de les muntanyes més espectaculars del món. I recentment ha col·laborat amb el pastisser Jordi Roca (a qui dobla en edat), començant plegats una aventura per l’Annapurna per enregistrar el documental El heladero del Himalaya.
María Galiana: actriu
L’àvia Herminia de la família Alcántara, de la popular sèrie Cuéntame, va debutar als 50 anys, després de mitja vida treballant com a professora d’història en un institut de Sevilla. De fet, per al seu paper a la pel·lícula Solas, amb la qual va guanyar un Goya, va haver de demanar permís laboral. Després d’haver-se jubilat com a professora segueix en el món de la interpretació, especialment a la televisió i el teatre.
Daphne Selfe: model
Podria ser l’àvia de moltes de les seves companyes de feina, ja que té 50 anys més que la majoria de models, però Daphne Selfe ocupa un lloc molt destacat en el món de la moda i no renuncia a la seva cabellera platejada i a mostrar les seves arrugues amb naturalitat. Té 86 anys i en fa gairebé 20 que treballa i desfila per als millors dissenyadors. I això és especialment difícil en un sector marcat per l’estètica i la joventut.
John Pemberton: Coca-Cola
O el que és el mateix: el químic i farmacèutic que va crear i patentar la Coca-Cola a finals del segle xix. I ho va fer als 55 anys. Si Pemberton hagués pensat que era massa gran per treballar en una curiosa barreja d’ingredients, entre els quals es trobaven la fulla de la planta de coca i l’aigua de soda, possiblement avui no sabríem el que és una de les begudes més consumides del món.
Arianna Huffington: The Huffington Post
És una de les dones més influents als mitjans nord-americans, segons Forbes. El seu diari on line té edicions a països com Espanya, França, Canadà, EUA i el Regne Unit, entre d’altres. Ha aconseguit més de 100 milions de lectors gràcies a una manera diferent de presentar els continguts i a la importància de disposar d’una àmplia plantilla de bloggers de diferents àmbits. I no va ser fins als 54 anys que va decidir posar fil a l’agulla amb la idea.
George R. R. Martin: Joc de trons
Potser el seu nom no et sona, però si et diem que és l’autor de la saga Cançó de gel i de foc, adaptada per a la televisió amb el títol Joc de trons, un es fa una idea de qui és George R. R. Martin, un dels escriptors de literatura fantàstica, ciència-ficció i terror més prolífics dels darrers anys. Als seus 66 anys, continua dedicant el seu temps a escriure sobre les aventures dels protagonistes de Joc de trons i no veu el moment de deixar el seu vell ordinador per dedicar-se a una altra cosa que no sigui la literatura.
Llegeix també:
Herois anònims, però no per això menys herois
La vitalitat, la perseverança i l’optimisme no tenen edat. En una època en què la joventut està sobrevalorada per damunt de moltes altres coses, és important recordar el paper de les persones grans en la societat i tot el que poden seguir aportant. Al final, es tracta de complementar-se entre tots i aprendre d’allò que ens poden aportar els altres. Al nostre voltant hi ha persones grans que són per a la societat i per al seu entorn tot un exemple a seguir. Probablement no han creat grans empreses multinacionals mundialment conegudes, però és possible que amb la seva força i autoconfiança serveixin d’inspiració per a altres persones. Per això és important i anar més enllà, en plantejar-nos si realment no podem fer alguna cosa perquè tenim algun tipus de limitació o perquè ens governen les nostres pors. Segurament la resposta ens sorprendrà en més d’una ocasió.
