Si al gener has vist que la teva nomina s'ha reduït aquest és el motiu: retencions a l'IRPF 2025
El salari brut es redueix mitjançant diferents retencions, cotitzacions i impostos fins a convertir-se en el salari net que finalment rep el treballador al seu compte bancari.
- Retencions de l’IRPF: obligatòries per al treballador
- Càlcul de les retencions de l’IRPF
- Agència Tributària: càlcul de l’IRPF el 2026
- Com es calcula l’IRPF a la nòmina
- Mínims exempts de retencions de l’IRPF
- Recapitulant: retencions de l’IRPF el 2026
Entre aquestes deduccions hi ha les cotitzacions a la Seguretat Social i l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), un dels principals impostos que s’apliquen sobre el salari.
Les cotitzacions a la Seguretat Social permeten finançar prestacions com la jubilació, les baixes per naixement i cura del menor, la incapacitat temporal, els accidents laborals, la protecció familiar, les prestacions farmacèutiques o l’atur, entre d’altres.
A continuació, expliquem com es calculen les retencions de l’IRPF el 2026, quins factors es tenen en compte i com afecten l’import net de la nòmina.
Retencions de l’IRPF: obligatòries per al treballador
L’empresa o organització està obligada a aplicar les retencions de l’IRPF a les nòmines dels seus treballadors. El percentatge corresponent depèn de les circumstàncies econòmiques i personals de cada empleat i es determina d’acord amb la Llei de l’IRPF i el procediment establert per l’Agència Tributària.
Les retencions de l’IRPF són quantitats que l’empresa descompta del salari del treballador per ingressar-les de manera anticipada a Hisenda.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
L’IRPF és un impost progressiu. Això significa que el percentatge aplicable augmenta a mesura que s’incrementen els ingressos, tot i que no tota la renda tributa al mateix tipus.
Càlcul de les retencions de l’IRPF
Les retencions són quantitats de diners que es descompten dels rendiments del treballador i s’ingressen anticipadament a l’Administració tributària.
Aquests pagaments funcionen com una bestreta de l’impost que es regularitzarà posteriorment en la declaració de la renda. Si el contribuent ha pagat més del que li correspon, Hisenda li retornarà la diferència. Si ha pagat menys, haurà d’abonar la quantitat pendent.
El càlcul de les retencions de l’IRPF té en compte diferents variables, entre les quals:
- El salari brut anual.
- La durada i el tipus de contracte.
- La situació personal i familiar del contribuent.
- El nombre de fills o persones a càrrec.
- El grau de discapacitat, quan correspongui.
- Les pagues extraordinàries i altres retribucions previstes.
Els tipus generals de l’IRPF s’apliquen de manera progressiva per trams. Com a referència, l’escala conjunta estatal i autonòmica utilitzada habitualment és la següent:
| Tram de renda | Tipus total |
| Fins a 12.450 euros | 19 % |
| De 12.450 euros a 20.200 euros | 24 % |
| De 20.200 euros a 35.200 euros | 30 % |
| De 35.200 euros a 60.000 euros | 37 % |
| De 60.000 euros a 300.000 euros | 45 % |
| A partir de 300.000 euros | 47 % |
L’IRPF és progressiu: cada tram de renda tributa al percentatge que li correspon, de manera que arribar a un tram superior no implica que tots els ingressos passin a tributar al tipus més alt.
Agència Tributària: càlcul de l’IRPF el 2026
El simulador de l’Agència Tributària calcula la retenció de l’IRPF de la nòmina seguint el procediment establert en el Reglament de l’impost.
En primer lloc, s’estima la retribució anual total del treballador, incloent-hi el salari, les pagues extraordinàries i altres ingressos previstos. D’aquesta quantitat se’n resten les despeses deduïbles del treball i, quan correspongui, la reducció per obtenció de rendiments del treball.
D’aquesta manera s’obté el rendiment net, sobre el qual es fan els càlculs següents previstos per la normativa.
També es té en compte el mínim personal i familiar, que representa la part dels ingressos destinada a cobrir les necessitats bàsiques del contribuent i de les persones que en depenen.
Sobre la base resultant s’apliquen els trams progressius de l’IRPF. La quota obtinguda es relaciona amb la retribució anual estimada per determinar el percentatge de retenció que l’empresa aplicarà a les nòmines.
Aquest sistema busca que els pagaments anticipats efectuats durant l’any s’aproximin tant com sigui possible a l’impost que finalment correspongui pagar en la declaració de la renda.
Com es calcula l’IRPF a la nòmina
Imaginem el cas d’una persona soltera, sense fills i amb un salari brut anual de 30.000 euros.
Per calcular la retenció, primer es determina la retribució anual prevista i s’apliquen les despeses i reduccions que corresponguin. Entre les despeses deduïbles generals dels rendiments del treball hi ha una quantitat de 2.000 euros, tret que sigui aplicable algun supòsit especial.
Després es tenen en compte el mínim personal i familiar i la resta de circumstàncies del contribuent. A continuació, s’apliquen progressivament els diferents tipus de l’IRPF a cada tram de la base corresponent.
Amb el resultat d’aquests càlculs s’obté una quota de retenció. Aquesta quantitat es relaciona amb el salari anual previst per determinar el percentatge que l’empresa descomptarà a cada nòmina.
En un supòsit d’aquestes característiques, el percentatge es pot situar aproximadament al voltant del 12 % o el 13 %, tot i que la xifra exacta dependrà de totes les circumstàncies personals i laborals del treballador.
Aquest sistema permet que l’empleat avanci durant l’any una part de l’impost, que posteriorment es regularitza en presentar la declaració de la renda.
Mínims exempts de retencions de l’IRPF
En determinats casos no s’aplica retenció de l’IRPF sobre el salari. Això depèn de la quantia de les retribucions, la situació personal del contribuent i el nombre de fills o altres persones dependents.
Els límits que exclouen l’obligació de retenir no són iguals per a tots els treballadors, ja que varien segons circumstàncies com l’estat civil, el nombre de descendents i el tipus de relació laboral.
Amb caràcter general, les persones amb ingressos reduïts o pròxims al salari mínim poden quedar fora de l’obligació de suportar retencions a la nòmina, especialment quan no tenen altres fonts d’ingressos.
Tanmateix, que una nòmina no tingui retenció no significa necessàriament que aquests ingressos estiguin exempts de l’IRPF. La situació definitiva es determina en calcular l’impost anual i, quan correspongui, presentar la declaració de la renda.
Recapitulant: retencions de l’IRPF el 2026
L’IRPF és un impost que es descompta anticipadament de la nòmina dels treballadors. El seu percentatge depèn del salari anual, el tipus de contracte i la situació personal i familiar del contribuent.
Les retencions s’apliquen seguint una escala progressiva: les diferents parts de la renda tributen a percentatges diferents i els tipus augmenten a mesura que creixen els ingressos.
En presentar la declaració de la renda, Hisenda compara l’impost que correspon pagar amb les quantitats que ja s’han retingut durant l’any. Si les retencions han estat superiors, es retorna la diferència; si han estat insuficients, el contribuent ha d’ingressar la quantitat pendent.
